Anem acabant...

Doncs sembla que si!! ja acabem.

Finalitza la carrera però espero poder seguir ampliant aquest bloc personal amb les meves experiències o troballes en relació als mitjans de comunicació.

Per tancar una etapa al bloc ho faig amb una frase que ens pot fer pensar, opinar, discernir ...

"Yo encuentro la tele muy instructiva. Cada vez que alguien la enciende, voy a la biblioteca y leo un libro"

Groucho Marx

Anem amb compte amb les "noves pantalles"

Avui llegint el País.com he trobat dues notícies relacionades amb el mal ús de noves pantalles:

Sony, Nintendo i Microsoft neguen que les seves videoconsoles siguin tòxiques.

La veritat m'ha sorprès llegir aquesta notícia. Ara, a part dels continguts de risc d'alguns videojocs i l'abús d'hores de joc d'alguns infants i joves, cal afegir que el producte estigui fabricat amb materials considerats possiblement "tòxics". Segons denuncia Greenpeace els productes utilitzats podrien afectar a la memòria i desenvolupament sexual. Les companyies per la seva banda ja s'han afanyat a desmentir la notícia. Però la veritat el dubte ja està plantejat! Ara les consoles són "perilloses" a tots els nivells. Què ens queda per conèixer?

YouTube es nega a retirar vídeos que fan apologia del terrorisme

La web Youtube en el seu Bolg oficial manifesta que YouTube incentiva la llibertat d'expressió i defensa el dret de qualsevol a manifestar els seus punts de vista, per impopulars que puguin ser. El portal de vídeos assenyala que eliminarà els continguts propers a grups terroristes que incloguin violència gratuïta o llenguatge ofensiu, però no aquells que defensin la seva ideologia.

Sota el meu parer si un vídeo té un contingut terrorista, encara que no hi hagi imatges associades, s'hauria de retirar. Les paraules també tenen poder!! No cal oblidar que els grans usuaris de YouTube són joves que estan formant la seva personalitat i que a aquestes edats resulten molt influenciables. I com passa amb la televisió no hi ha un control o un aprenentatge de l'ús de la xarxa. Si la família i l'escola eduquessin per un bon ús dels mitjans potser es formarien joves amb competències per no creueres tot el que "ensenya" la tele, Internet...

Llibre blanc: Educació audiovisual

Què s'entén per noves pantalles i per què poden considerar-se més "perilloses" que la televisió?

Les noves pantalles són la resta de mitjans audiovisuals que utilitzen els nens i els joves, és a dir, l'ordinador i les consoles.

Perquè aquestes noves pantalles es poden considerar més perilloses?

• Els continguts de risc dels videojocs sembla que no preocupin ningú. No es posa atenció a les conseqüències perjudicials que poden comportar el consum desmesurat o inadequat de videojocs.
• Cal tenir present que els temes que tenen més èxit de mercat estan lligats amb el trinomi violència-acció-velocitat.
  
• Sembla que en l'àmbit educatiu els videojocs no existissin, es desaprofita el potencial educatiu que tenen els videojocs i les utilitats directament curriculars o didàctiques.
• No hi ha a casa nostra ni reglaments ni normes que hagin de complir els videojocs per assegurar la seva adequada inserció en la vida quotidiana del jovent.
• Es malbarata el potencial comunitari de les xarxes.
• Es perd força en l'accés i en l'educació informàtica.

LLibre Blanc: Educació audiovisual

Quines modalitats d'educació en mitjans es suggereixen?

Per complir el doble objectiu de l'educació en mitjans:

• La formació d'una consciència crítica (i participativa) en relació amb els mitjans.
• La progressiva acceptació, per part dels mitjans, d'un compromís profund amb l'educació.

L'administració educativa ha començat a incorporar al Sistema Educatiu l'educació audiovisual gràcies a la inversió en tres àrees:

• Esforç en inversió de dotació tecnològica als centres educatius.
• Millorar i augmentar la formació del professorat.
• Flexibilitzar la incorporació de continguts en mitjans al currículum escolar. Poder portar al
  currículum la formació en comunicació rebuda. Des de l'escola:
  

• Hi ha qui defensa que l'educació en comunicació és una matèria transversal.
• Hi ha qui defensa que el seu aprenentatge s'ha d'incorporar a mesura que el tractament dels diferents continguts que conformen el currículum oficial ho exigeixin.
  

Llibre blanc: L'educació audiovisual

Per què cal l'educació audiovisual? A qui correspon, a la família o a l'escola?

Cal l'educació audiovisual per formar espectadors crítics, cal acostumar a la infància i el jovent a examinar, amb els seus propis criteris i autonomia,les propostes i les perspectives que se'ls fan des dels mitjans de comunicació, especialment des de la televisió.

Cal l'educació audiovisual per combatre els esterotips, acostumar el jovent a participar en els mitjans i a utilitzar els seus llenguatges i sistemes i, en definitiva, s'hauria de convertir en un coneixement general i bàsic per afrontar l'aprenentatge i la convivència en la societat de la
informació.

Tal com diu la Unesco: "L'educació en mitjans és una part del dret de tot ciutadà, en qualsevol país del món, a la llibertat d'expressió i a la informació, i és un instrument per construir i mantenir la democràcia".

Les famílies tenen una gran responsabilitat en l'educació audiovisual dels infants i joves, però no sempre el context familiar i l'actitud familiar són les més adequades.

L'escola no pot ignorar la força i el poder de la televisió i dels nous mitjans de comunicació. Així, l'escola hauria de definir un pla de treball en relació amb els mitjans que hauria d'incloure tant coneixements nous com el desenvolupament d'habilitats crítiques i de capacitats d'intervenció i participació.

L'educació audiovisual hauria d'esdevenir una responsabilitat compartida i continuada entre família i escola.

Llibre blanc: Educació audiovisual

Resumeix què s’entén per continguts de risc i quins efectes poden produir

Continguts de risc són aquells que amaguen un perill potencial que pot o no tenir conseqüències directes per a algunes persones, però que, a la llarga si són perjudicials per a la societat i la cultura.

Els continguts de risc els que preocupen educadors/es, pares i mares, i experts i professionals del sector. Aquests continguts incideixen en l'educació dels nens i nenes i del jovent i són continguts violents, sexistes o racistes, pornogràfics, consumistes, també continguts que corrompen el llenguatge i atempten contra les normes de respecte i finalment continguts que violen el dret a l'honor, la intimitat i la privacitat de les persones

Segons una perspectiva ambientalista els efectes dels continguts de risc serien:

• Pel que fa als continguts violents:

• Risc de des-sensibilització.
• Ric d'entendre la violència com a solució: Es corre el risc que els nens entenguin que és raonable i factible recórrer a la violència.
• Risc que la violència es 'naturalitzi'. La representació de la violència és moltes vegades molt natural (sobretot en videojocs).
• Risc d'associar-se sempre a la violència del vencedor. La violència es presenta com un camí cap a l'èxit

• Pel que fa als continguts sexistes i racistes:

• Risc d'incorporar a la vida dels nens i nenes prejudicis i actituds sexistes.
• Risc de desenvolupar, justificar o legitimar actituds xenòfobes. Poden imposar temors fantasmals en els nens i nenes.
• Risc d'unir violència, racisme i sexisme. Els continguts que presenten associats violència i racisme o sexisme poden ser vistos pels nens i nenes com una invitació a afavorir actituds positives davant d'aquestes conductes.

• Pel que fa als continguts pornogràfics:

• Risc d'alterar la maduració normal dels infants. "La representació visual brutal o repetida d'escenes pornogràfiques en un estadi massa precoç pot crear una emoció capaç d'influir en el curs normal de l'evolució del cervell, pertorbar el seu equilibri interior i, en tot cas, afectar permanentment la seva concepció de la sexualitat"
• Risc de deformar la visió sobre el paper de la sexualitat en la vida adulta. L'espectacle pornogràfic, on emoció i sexualitat se separen pot provocar que els infants acabin confonent una de les dimensions importants de la vida humana, perdent el sentit relacional i personal de la sexualitat en la vida dels éssers humans.
  

• Pel que fa als continguts consumistes:

• Risc de potenciar l'obsessió pel consum.
• Risc d'entendre el món com un mer objecte de consum en què tot és vendible i accessible. Es poden crear la idea que tot té caràcter de mercaderia i que l'únic valor dels objectes i de les persones és el que depèn del seu intercanvi o del seu valor en termes econòmics.
• Risc de provocar frustracions en les classes menys afavorides. La febre consumista afecta desfavorablement els fills i filles de famílies amb baix poder adquisitiu. Contribueix a generar una fractura social que pot incidir molt directament en la indiferència, la desmotivació i el fracàs escolar, i fins i tot en comportaments violents i delict

• Pel que fa als continguts que tendeixen a la corrupció del llenguatge i a les normes de respecte a l'altre

• Risc de promoure un llenguatge simplista, sense articulacions i sense matisos.
• Risc de trencar l'afabilitat en què es basa la cortesia i el respecte.

• Pel que fa a continguts que violen el dret a l'honor, la intimitat i la privacitat de les persones:

• Risc que els nens no sàpiguen que la privacitat i la intimitat són esferes que poden i han de preservar.
• Risc que es consideri normal la manca de respecte a la privacitat i la intimitat. La violació freqüent de la intimitat es naturalitza.
  

Així l’efecte de forma general dels continguts de risc sobre els comportaments personals és un efecte acumulatiu que acaba degradant el context social i cultural i, més especialment, que produeix una total confusió i desconcert respecte als principis morals més fonamentals.

Llibre blanc: L’educació audiovisual

Els mitjans eduquen? Quina diferència hi ha entre considerar l’educació que exerceixen els mitjans des d’un enfocament causal o des d’una perspectiva ambientalista?

Sembla clar que els mitjans eduquen. Encara que no és presenten com educatius si que exerceixen certa influència: educant o maleducant.
Actualment cal pensar en una educació que situï els mitjans com allò que són: instruments de comunicació capaços d'afavorir un projecte educatiu o, per contra, desafavorir-lo.

L’educació que exerceixen els mitjans
Enfocament causal	Perspectiva ambientalista
▪ Pretén constatar la influència dels mitjans audiovisuals en les conductes. ▪ La investigació de l’enfocament causal ha parlat dels efectes quan ha dut estudis de les conseqüències i la influència dels mitjans. ▪ Es proposa explicar la realitat a través dels continguts i dels efectes. Associa certs continguts a una determinada conseqüència. (Continguts violents generen violència) ▪ Aporta una visió simplista, reduccionista i mecanicista. ▪ Considera només dues variables: mitjans i públic.	▪ Ajuda a conèixer la manera en què els mitjans poden modelar les conductes i les mentalitats de qualsevol públic. ▪ Entén els mitjans som un ecosistema en què cada aspecte particular s’ha de relacionar amb el seu context. ▪ Com afecta la televisió a la realitat s’hauria d’estudiar segons les articulacions, analogies i compensacions o analogies que es produeixen. ▪ La perspectiva ambientalista: - Busca els efectes a llarg termini. - Posa l’accent en els efectes cognitius. - Planteja anàlisis macroestructurals. ▪ Considera variables com: condicions d'accés als mitjans valoració i 'ús dels mitjans, competències lingüístiques i cognitives del receptor/a, entorn cultural, etc.