Anem amb compte amb les "noves pantalles"

Avui llegint el País.com he trobat dues notícies relacionades amb el mal ús de noves pantalles:

Sony, Nintendo i Microsoft neguen que les seves videoconsoles siguin tòxiques.

La veritat m'ha sorprès llegir aquesta notícia. Ara, a part dels continguts de risc d'alguns videojocs i l'abús d'hores de joc d'alguns infants i joves, cal afegir que el producte estigui fabricat amb materials considerats possiblement "tòxics". Segons denuncia Greenpeace els productes utilitzats podrien afectar a la memòria i desenvolupament sexual. Les companyies per la seva banda ja s'han afanyat a desmentir la notícia. Però la veritat el dubte ja està plantejat! Ara les consoles són "perilloses" a tots els nivells. Què ens queda per conèixer?

YouTube es nega a retirar vídeos que fan apologia del terrorisme

La web Youtube en el seu Bolg oficial manifesta que YouTube incentiva la llibertat d'expressió i defensa el dret de qualsevol a manifestar els seus punts de vista, per impopulars que puguin ser. El portal de vídeos assenyala que eliminarà els continguts propers a grups terroristes que incloguin violència gratuïta o llenguatge ofensiu, però no aquells que defensin la seva ideologia.

Sota el meu parer si un vídeo té un contingut terrorista, encara que no hi hagi imatges associades, s'hauria de retirar. Les paraules també tenen poder!! No cal oblidar que els grans usuaris de YouTube són joves que estan formant la seva personalitat i que a aquestes edats resulten molt influenciables. I com passa amb la televisió no hi ha un control o un aprenentatge de l'ús de la xarxa. Si la família i l'escola eduquessin per un bon ús dels mitjans potser es formarien joves amb competències per no creueres tot el que "ensenya" la tele, Internet...

Llibre blanc: Educació audiovisual

Què s'entén per noves pantalles i per què poden considerar-se més "perilloses" que la televisió?

Les noves pantalles són la resta de mitjans audiovisuals que utilitzen els nens i els joves, és a dir, l'ordinador i les consoles.

Perquè aquestes noves pantalles es poden considerar més perilloses?

• Els continguts de risc dels videojocs sembla que no preocupin ningú. No es posa atenció a les conseqüències perjudicials que poden comportar el consum desmesurat o inadequat de videojocs.
• Cal tenir present que els temes que tenen més èxit de mercat estan lligats amb el trinomi violència-acció-velocitat.
  
• Sembla que en l'àmbit educatiu els videojocs no existissin, es desaprofita el potencial educatiu que tenen els videojocs i les utilitats directament curriculars o didàctiques.
• No hi ha a casa nostra ni reglaments ni normes que hagin de complir els videojocs per assegurar la seva adequada inserció en la vida quotidiana del jovent.
• Es malbarata el potencial comunitari de les xarxes.
• Es perd força en l'accés i en l'educació informàtica.

LLibre Blanc: Educació audiovisual

Quines modalitats d'educació en mitjans es suggereixen?

Per complir el doble objectiu de l'educació en mitjans:

• La formació d'una consciència crítica (i participativa) en relació amb els mitjans.
• La progressiva acceptació, per part dels mitjans, d'un compromís profund amb l'educació.

L'administració educativa ha començat a incorporar al Sistema Educatiu l'educació audiovisual gràcies a la inversió en tres àrees:

• Esforç en inversió de dotació tecnològica als centres educatius.
• Millorar i augmentar la formació del professorat.
• Flexibilitzar la incorporació de continguts en mitjans al currículum escolar. Poder portar al
  currículum la formació en comunicació rebuda. Des de l'escola:
  

• Hi ha qui defensa que l'educació en comunicació és una matèria transversal.
• Hi ha qui defensa que el seu aprenentatge s'ha d'incorporar a mesura que el tractament dels diferents continguts que conformen el currículum oficial ho exigeixin.
  

Llibre blanc: L'educació audiovisual

Per què cal l'educació audiovisual? A qui correspon, a la família o a l'escola?

Cal l'educació audiovisual per formar espectadors crítics, cal acostumar a la infància i el jovent a examinar, amb els seus propis criteris i autonomia,les propostes i les perspectives que se'ls fan des dels mitjans de comunicació, especialment des de la televisió.

Cal l'educació audiovisual per combatre els esterotips, acostumar el jovent a participar en els mitjans i a utilitzar els seus llenguatges i sistemes i, en definitiva, s'hauria de convertir en un coneixement general i bàsic per afrontar l'aprenentatge i la convivència en la societat de la
informació.

Tal com diu la Unesco: "L'educació en mitjans és una part del dret de tot ciutadà, en qualsevol país del món, a la llibertat d'expressió i a la informació, i és un instrument per construir i mantenir la democràcia".

Les famílies tenen una gran responsabilitat en l'educació audiovisual dels infants i joves, però no sempre el context familiar i l'actitud familiar són les més adequades.

L'escola no pot ignorar la força i el poder de la televisió i dels nous mitjans de comunicació. Així, l'escola hauria de definir un pla de treball en relació amb els mitjans que hauria d'incloure tant coneixements nous com el desenvolupament d'habilitats crítiques i de capacitats d'intervenció i participació.

L'educació audiovisual hauria d'esdevenir una responsabilitat compartida i continuada entre família i escola.

Llibre blanc: Educació audiovisual

Resumeix què s’entén per continguts de risc i quins efectes poden produir

Continguts de risc són aquells que amaguen un perill potencial que pot o no tenir conseqüències directes per a algunes persones, però que, a la llarga si són perjudicials per a la societat i la cultura.

Els continguts de risc els que preocupen educadors/es, pares i mares, i experts i professionals del sector. Aquests continguts incideixen en l'educació dels nens i nenes i del jovent i són continguts violents, sexistes o racistes, pornogràfics, consumistes, també continguts que corrompen el llenguatge i atempten contra les normes de respecte i finalment continguts que violen el dret a l'honor, la intimitat i la privacitat de les persones

Segons una perspectiva ambientalista els efectes dels continguts de risc serien:

• Pel que fa als continguts violents:

• Risc de des-sensibilització.
• Ric d'entendre la violència com a solució: Es corre el risc que els nens entenguin que és raonable i factible recórrer a la violència.
• Risc que la violència es 'naturalitzi'. La representació de la violència és moltes vegades molt natural (sobretot en videojocs).
• Risc d'associar-se sempre a la violència del vencedor. La violència es presenta com un camí cap a l'èxit

• Pel que fa als continguts sexistes i racistes:

• Risc d'incorporar a la vida dels nens i nenes prejudicis i actituds sexistes.
• Risc de desenvolupar, justificar o legitimar actituds xenòfobes. Poden imposar temors fantasmals en els nens i nenes.
• Risc d'unir violència, racisme i sexisme. Els continguts que presenten associats violència i racisme o sexisme poden ser vistos pels nens i nenes com una invitació a afavorir actituds positives davant d'aquestes conductes.

• Pel que fa als continguts pornogràfics:

• Risc d'alterar la maduració normal dels infants. "La representació visual brutal o repetida d'escenes pornogràfiques en un estadi massa precoç pot crear una emoció capaç d'influir en el curs normal de l'evolució del cervell, pertorbar el seu equilibri interior i, en tot cas, afectar permanentment la seva concepció de la sexualitat"
• Risc de deformar la visió sobre el paper de la sexualitat en la vida adulta. L'espectacle pornogràfic, on emoció i sexualitat se separen pot provocar que els infants acabin confonent una de les dimensions importants de la vida humana, perdent el sentit relacional i personal de la sexualitat en la vida dels éssers humans.
  

• Pel que fa als continguts consumistes:

• Risc de potenciar l'obsessió pel consum.
• Risc d'entendre el món com un mer objecte de consum en què tot és vendible i accessible. Es poden crear la idea que tot té caràcter de mercaderia i que l'únic valor dels objectes i de les persones és el que depèn del seu intercanvi o del seu valor en termes econòmics.
• Risc de provocar frustracions en les classes menys afavorides. La febre consumista afecta desfavorablement els fills i filles de famílies amb baix poder adquisitiu. Contribueix a generar una fractura social que pot incidir molt directament en la indiferència, la desmotivació i el fracàs escolar, i fins i tot en comportaments violents i delict

• Pel que fa als continguts que tendeixen a la corrupció del llenguatge i a les normes de respecte a l'altre

• Risc de promoure un llenguatge simplista, sense articulacions i sense matisos.
• Risc de trencar l'afabilitat en què es basa la cortesia i el respecte.

• Pel que fa a continguts que violen el dret a l'honor, la intimitat i la privacitat de les persones:

• Risc que els nens no sàpiguen que la privacitat i la intimitat són esferes que poden i han de preservar.
• Risc que es consideri normal la manca de respecte a la privacitat i la intimitat. La violació freqüent de la intimitat es naturalitza.
  

Així l’efecte de forma general dels continguts de risc sobre els comportaments personals és un efecte acumulatiu que acaba degradant el context social i cultural i, més especialment, que produeix una total confusió i desconcert respecte als principis morals més fonamentals.

Llibre blanc: L’educació audiovisual

Els mitjans eduquen? Quina diferència hi ha entre considerar l’educació que exerceixen els mitjans des d’un enfocament causal o des d’una perspectiva ambientalista?

Sembla clar que els mitjans eduquen. Encara que no és presenten com educatius si que exerceixen certa influència: educant o maleducant.
Actualment cal pensar en una educació que situï els mitjans com allò que són: instruments de comunicació capaços d'afavorir un projecte educatiu o, per contra, desafavorir-lo.

L’educació que exerceixen els mitjans
Enfocament causal	Perspectiva ambientalista
▪ Pretén constatar la influència dels mitjans audiovisuals en les conductes. ▪ La investigació de l’enfocament causal ha parlat dels efectes quan ha dut estudis de les conseqüències i la influència dels mitjans. ▪ Es proposa explicar la realitat a través dels continguts i dels efectes. Associa certs continguts a una determinada conseqüència. (Continguts violents generen violència) ▪ Aporta una visió simplista, reduccionista i mecanicista. ▪ Considera només dues variables: mitjans i públic.	▪ Ajuda a conèixer la manera en què els mitjans poden modelar les conductes i les mentalitats de qualsevol públic. ▪ Entén els mitjans som un ecosistema en què cada aspecte particular s’ha de relacionar amb el seu context. ▪ Com afecta la televisió a la realitat s’hauria d’estudiar segons les articulacions, analogies i compensacions o analogies que es produeixen. ▪ La perspectiva ambientalista: - Busca els efectes a llarg termini. - Posa l’accent en els efectes cognitius. - Planteja anàlisis macroestructurals. ▪ Considera variables com: condicions d'accés als mitjans valoració i 'ús dels mitjans, competències lingüístiques i cognitives del receptor/a, entorn cultural, etc.

Els valors a la televisió

La veritat és que la televisió és una fàbrica de difusió de valors, però no tots són valors positius. És molt fàcil seure davant del televisor i no pensar si el que estem veient ens estat mostrant un bon model, si un anunci o sèrie ens està venent un model social de valors de competitivitat, discriminació social, injustícia... Com adults "potser" no som tant vulnerables a aquesta influència i tenim més criteri per assabentar-nos, però els infants s'estan construint la seva personalitat i elaborant la seva pròpia escala de valors i caldria que els valors o models televisius que se'ls oferís fossin positius, coherents, comprensius, justos... Així, tot seguit comentaré alguns programes de televisió que poden transmetre valors positius i/o negatius.

Alguns programes i reportatges infantils/juvenils de l'espai K3 de TV3 afavoreixen la transmissió de valors positius de convivència, igualtat, aprenentatge. En aquest tipus d'espais és on la televisió juga un paper educatiu important. L'Info K és un programa de notícies fet per nens i per a nens, aquesta filosofia fa que les notícies emeses siguin notícies amb un pes important en valors (humans, educatius, solidaris, etc.) Per entendre millor el tipus de format que és, faig la recomanació de visitar la seva pàgina web.

Un programa similar de la TV3 que transmet valors positius de convivència, integració i respecte és "Karakia". Karakia és un programa on les diferents comunitats immigrants que conviuen al nostre país poden expressar part dels seus orígens i cultura gràcies a la cuina.

Crec que el "Pressing Catch" transmet valors negatius de competitivitat no saludable, violència gratuïta i segurament també d'altres. És un format que a partir de la violència visual busca l'espectacle. El CAC ja ha demanat als programes privats que emeten aquests programes que ho facin fora dels horari protegits perquè estan generant un gran problema, que són les conductes imitatives agressives que generen.

Els esports crec que són un format televisiu que pot transmetre tant valors negatius com positius. Alguns esports, com la gimnàstica artística i rítmica, natació, atletisme, etc. penso que transmeten valors positius com la competitivitat saludable, l'esforç i el treball dels participants. Altres esports en equip com el basquet, waterpolo... poden transmetre valors de companyerisme i d'equip. Però per contra crec que el futbol i automobilisme, entre d'altres, són esports en que es podrien apuntar més valors negatius (rivalitat, injustícies, violència, fama, enganys...) que positius.

Els anuncis de tràfic són en plantejament transmissors de valors positius: valors de civisme i d'educació vial. Pretenen educar, però la cruesa d'alguns dels arguments utilitzats fa que s'enfosqueixin els valors proposats.

Existeixen un seguit de programes a la televisió com "Gran Hermano", "El Diario de Patricia", "La Noria", etc. que transmeten un sèrie de valors negatius que a poc a poc van arrelant a la societat. La rivalitat, popularitat, mentida... són els valors que destaquen en aquest tipus de programes.

Petita escola de cinema

L'altre dia llegint el Quadern del diumenge del "Periódico" (Diumenge, 20 d'Abril de 2008) vaig trobar un article molt interessant. El llançament en DVD de "Petits Dibuixos Animats", sis curts creats per nens d'entre 6 i 12 anys en tallers organitzats al Festival de València, Biblioteques de Barcelona i al FEC Cambrils-Reus.

L'autor d'aquest projecte innovador és en Mario Torrecillas (guionista, autor de contes infantils i crític de cinema) que un dia va decidir convidar als més menuts a crear personatges i inventar històries. Cal esmenar que el projecte està impulsat per l'Institut Cervantes.


Els nens a aquestes edats són capaços d'explicar històries sense la influència del món adult, històries amb carrega emocional però lliures de prejudicis. Alguns dels títols que comenta el reportatge del diari són:

La Fábrica: tracta sobre la por a la mort on la solució és la creació d'uns pares substituts.
El meu amic: mostra la condició incondicional i simple de l'amistat.
Andresito: parla de la solitud i de la necessitat de riure.

Si voleu més informació podeu consultar la pàgina web del Projecte "Petits Dibuixos Animats"

El projecte vol apropar la tecnològica del cinema als nens i demostrar com aquests poden ser uns grans autors. Crec que confirma que els nens poden accedir com creadors als mitjans de comunicació, i no tan sols com usuaris. L'escola podria agafar nota i obrir noves portes a la comunicació...

Ah!! El DVD es pot comprar per només 12 euros.